Vietnam 2025

  Això s’ha acabat… o quasi, perquè encara ens queden algunes coses per veure. Ens llevem tardet i fem les maletes. Cap a les 10 fem el check out i anem a esmorzar a un Subway que tenim al davant de l’hotel. En Jordi demana un entrepà d’ou remenat i la Marta un d’igual però amb verdures, i hem demanat dues cookies que hem compartit. Avui agafem el bus cap a Marina Bay. És on vam ser ahir, però avui hi ha molta menys gent. És la zona del primer hotel que vam deixar pendent per poder-nos dedicar en cos i ànima a “l’Hotel” Comencem passejant per els jardins. Són espectaculars . Vam llegir que hi havia 5 milions de plantes de tot el món. És una selva però molt ben cuidada. Comprem entrades pel “Flower Dome” i pel “Cloud Forest”. Comencem pel primer. És un jardí botànic espectacular. Està dividit en diferents de zones del mon i hi ha una gran quantitat de vegetació de cada lloc. Destaquen, sobretot, les orquídies que n’hi ha de diferents mides i colors.  És tot molt frondós i mol...

Avui ens llevem tard, a quarts de vuit tocats. Després de les dutxes sortim a buscar un lloc per esmorzar, aquí no el tenim inclòs. Anem a un Starbucks que hi ha molt a prop  (no ens entusiasma, però tampoc vam veure altres opcions pel voltant de l’hotel), mengem uns croissants/brioix amb truita i un pan au chocolat, no és per tirar-hi coets però fa el fet.  Anem caminant cap a la zona de Kampong Glam que és el barri àrab de Singapur. Triguem uns vint minuts, la idea és anar en primer lloc a l’oficina de turisme que hi ha allà, quan arribem al número 5 del carrer Bussorah veiem que no hi ha oficina de turisme sinó un edifici en obres. Decidim visitar el barri àrab i passar de l’oficina de turisme.  Un del llocs que s’ha de visitar és la mesquita del sultà, que és la mesquita més important de Singapur. Avui, com que és el dia del 60è aniversari de Singapur fan visites guiades. Ens posem a la cua, creiem que hem de pagar, però no, simplement ens donen una bossa de plàstic p...

Avui ens llevem d’hora. Hem d’aprofitar les últimes hores a l’hotel. A dos quarts de vuit ja som a la piscina. Hi ha poca gent, però no som els únics, ni molt menys. Fem fotos i aprofitem que no hi ha ningú per banyar-nos al jacuzzi. L’aigua crema! Tornem a la piscina i ens “refresquem”. No creiem que l’aigua estigui a menys de 30º, però després del jacuzzi ens sembla fresqueta. Baixem a l’habitació, dutxa, cafè de la Nespresso i a baix a esmorzar. Ens acompanyen a la taula. De camí ja veiem que allò no és un buffet habitual. En Jordi es fixa en els formatges. N’hi ha 8 o10 varietats diferents: Blau de Bresse, Camembert, Brie, Stilton, etc. Seiem a la taula i comencem la ronda de reconeixement. És inmens i hi ha molta cosa. No sabem per on començar. Està organitzat amb paradetes de diferents coses. Recorda una mica l’esmorzar que vam fer a casa per l’aniversari de la Marta. En primer lloc anem a la paradeta dels ous i demanem una truita, de formatge el Jordi i de xampinyons i formatge ...

Últim matí a Vietnam. Esmorzem a l’hotel, acabem de fer maletes i baixem a fer el check out. Demanem un grab i cap a l’aeroport. Anem bé de temps, el vol surt a les 12.20 i nosaltres a les 9.30 ja som a l’aeroport. Facturem les maletes i ens posem a la cua del control de policia. Quan portem uns cinc minuts a la cua, veiem una pantalla que té tot de vols, ens la mirem amb més atenció i veiem que a la pantalla hi surt el nom d’en Jordi! Uff, què deu passar? A la pantalla ens diu que tornem a la zona de facturació de maletes. Anem cap allà i entrem en una petita sala on hi ha dos policies i la nostra maleta grossa. Preguntem què ha passat i ens diuen que ens hem deixat una bateria dins la maleta i les bateries no es poden facturar… Ens toca obrir la maleta i buscar la bateria (que és petita i ens costa de trobar). Finalment apareix entre la roba i ens la fan treure i posar a l’equipatge de mà. No té més importància però ens hem endut un petit ensurt. Tornem a la cua, arriba un moment que...

Hem decidit tornar a esmorzar a l’hotel. Sortim cap a les 9 tocades. I comencem la ruta per acabar de descobrir Saigon. El primer destí és la Catedral de Notre Dame, que té certa semblança amb l’autèntica, la de París. La tenim a prop de l’hotel. Caminem cap allà i quan girem al carrer on està la veiem… tota embolicada amb una bastida i lones. Ja és mala sort! Li donem la volta per veure si està oberta per algun costat, però no. Esta tota tapada i tota tancada.  Al costat hi ha la oficina de correus, que fou dissenyada per l’Eiffel i construida el 1863. S’hi pot entrar. Tot i que encara funciona com oficina de correus, és una atracció turística, amb botigues de souvenirs. Descobrim que la regatejada d’ahir no va ser cap cosa de l’altre mon. El que vam comprar ahir està al mateix preu que vam pagar després de regatejar. Almenys no ens va sortir més car!. Ens escribim postals que són molt mones. Veurem qui arriba primer, les postals o nosaltres. Agafem un Grab i anem a la Pagoda de l...

Avui toca llevar-nos abans de les sis, fem les dutxes corresponents, esmorzem a l’hotel, un bon bufet d’esmorzar, i abans de les 7.40 ja ens passa a recollir la guia. Caminem fins la següent cantonada i allà trobem part del grup que avui farem la sortida. Pugem a un autocar i anem a recollir a dues parelles més que estan a hotels una mica més allunyats. Quan hi som tots, la guia ens explica el pla del dia.  Fem una tirada de, pràcticament, una hora i mitja i arribem a la ciutat de My Tho, ja situada a la zona del delta del Mekong on parem i tenim mitja hora per visitar el temple de Vinh Trang. És un temple força especial per als budistes. Té tres grans budes a l’exterior, un que està dret que representa el futur i la compassió infinita, un altre que està assegut meditant que representa el present i l’estat d’il·luminació i un tercer que està estirat i que representa el passat i l’entrada al nirvana. Visitem les diferents estances del temple, posem l’encens corresponent i finalment ...

Avuin quan ens hem llevat ja hem decidit que volíem canviar-nos d’hotel. Hem baixat a esmorzar i encara ho hem tingut més clar. L’esmorzar no era bufet, sino que hi havia una minicarta i havíes de triar. No és el mateix. Per descomptat que hi havia sopes i fideus, però no podíes demanar torrades amb formatge ni un crosanet. L’esmorzar el servien a la recepció, i no us imagineu una gran recepció. Hi cabien tres tauletes de dos pams de diàmetre. Tant la Marta com el Jordi hem demanat pa amb mantega i melmelda. La Marta un te i en Jordi un suc de taronja, que si no hi haguessin posat sucre, hauria estat molt bo. En acabat d’esmorzar els hem anunciat que volíem marxar i que volíem que ens tornessin els diners de les tres nits que no fariem servir. Com ens imaginàvem no hi han estat d’acord. Davant de la nostra insistència han dit que ho consultarien. Hem pujat a fer les maletes i quan estàvem acabant ha vingut un noia que en ha donat molts arguments i que en definitiva ho havíem de reclama...