Dilluns 4 d’agost - Ho Chi Minh

Avuin quan ens hem llevat ja hem decidit que volíem canviar-nos d’hotel. Hem baixat a esmorzar i encara ho hem tingut més clar. L’esmorzar no era bufet, sino que hi havia una minicarta i havíes de triar. No és el mateix. Per descomptat que hi havia sopes i fideus, però no podíes demanar torrades amb formatge ni un crosanet. L’esmorzar el servien a la recepció, i no us imagineu una gran recepció. Hi cabien tres tauletes de dos pams de diàmetre. Tant la Marta com el Jordi hem demanat pa amb mantega i melmelda. La Marta un te i en Jordi un suc de taronja, que si no hi haguessin posat sucre, hauria estat molt bo.

En acabat d’esmorzar els hem anunciat que volíem marxar i que volíem que ens tornessin els diners de les tres nits que no fariem servir. Com ens imaginàvem no hi han estat d’acord. Davant de la nostra insistència han dit que ho consultarien. Hem pujat a fer les maletes i quan estàvem acabant ha vingut un noia que en ha donat molts arguments i que en definitiva ho havíem de reclamar a Booking, o el que és el mateix, que ho reclamem a Rita la cantaora.

Hem buscat un altre hotel, aquest amb cara i ulls. Hem fet el check in. Son les onze i l’habitació no estarà disponible fins ls 12. Deixem l’equipatge i comencem la visita a Ho Chi Minh. Primer ens dirigim al palau de la Independència que està practicament al costat. (A veure si aprenem alguna cosa…) Està rodejat d’un gran parc. Visitem el Palau, és molt gran i visitem totes les dependències: despatx presidencial, sales de reunions, menjadors oficials, habitacions privades, la cuina gran i molt equipada i finalment el bunker al sótan. Ja son quarts d’una i tornem  a l’hotel. Ja tenim l’equipatge a l’habitació. Realment és tota una altra cosa.

Reprenem la visita de la ciutat i ara anem a visitar el museu memorial de la guerra. Hi anem caminant. Hem de creuar un carrer que té molt de transit. Venen dos policies i paren la circulació per que passem tranquilament. Arribem al museu, a fora hi ha avions de combat, un helicòpter, tancs i canons. No ens hi entretenim gaire. Fem tot el recorregut pel museu. Moltes fotos d’aquelles que et fan tancar els ulls. A fora hi ha una reproducció de com eren les presons. És impressionant, esgarrifós i molt dur veure el que van fer els americans, finalment per perdre la guerra. S’ho mereixien! Sortim una mica tocats i cansats. Ens prenem un coco i agafem un Grab. L’hotel ésa la vora, però les cames ja no son les dels primers dies.

Arribem a l’hotel i ens diuen que encara som a temps de l’afternoon tea, gentilesa de la casa. Falten cinc minuts per tres quarts de quatre que és l’hora que s’acaba. Mengem pastetes dolces i salades i ho acompanyem d’un te gelat. Avui haurem dinat i tot!

Pugem a l’habitació, carregats de fulletons d’excursions. Demà volem anar al delta del Mekong i hi ha una colla d’excursions. Totes molt luxury i per tant molt cares. Finalment en triem una de més barateta. Demà a les 7.40 ens vindran a buscar. Ens haurem de llevar d’hora.

Ara toca un banyet a la mini piscina del pis 10. De fet és com un jacuzzi allargat amb vistes a la ciutat. Realment Saigon és molt més ciutat que Hanoi. 

El següent pas és decidir on anem a sopar. A l’hotel ens han donat una llista de recomanacions. En veiem dos que estan de costat. Decidim anar cap allà. Si no ens n’agrada un, ens agradarà l’altre. Estan a uns 8 minuts caminant de l’hotel. Anem cap allà. El primer és molt maco, però no veiem què fan de menjar. El segon, tot i que està al costat ens costa de trobar. El primer està al número 160 del carrer, el segon al 158. Hi ha un carreró. Hi entrem. Cap al final hi ha una porta que posa “The secret garden”. És tan secret que no s’hi veu res. Hi ha una escala una mica destartalada. Pugem. Un pis, res. Dos pisos, res. Tres pisos, res. I al quart hi ha un passadis amb caixes de cervesa que ens fan pensar que és allà. Finalment sortim a una terrassa, molt ben posada. Demanem que ens enseyin el menú. Veiem que hi podem menjar i ens hi quedem. Mengem força bé.

Tornem a l’hotel. Agafem l’Ipad i pugem a la terrassa. Demanem unes cervesetes i escribim el blog. Demà ens hem de llevar d’hora!