Diumenge 10 d’agost - Singapur i… comencem a tornar

 Això s’ha acabat… o quasi, perquè encara ens queden algunes coses per veure. Ens llevem tardet i fem les maletes. Cap a les 10 fem el check out i anem a esmorzar a un Subway que tenim al davant de l’hotel. En Jordi demana un entrepà d’ou remenat i la Marta un d’igual però amb verdures, i hem demanat dues cookies que hem compartit. Avui agafem el bus cap a Marina Bay. És on vam ser ahir, però avui hi ha molta menys gent. És la zona del primer hotel que vam deixar pendent per poder-nos dedicar en cos i ànima a “l’Hotel”

Comencem passejant per els jardins. Són espectaculars . Vam llegir que hi havia 5 milions de plantes de tot el món. És una selva però molt ben cuidada. Comprem entrades pel “Flower Dome” i pel “Cloud Forest”. Comencem pel primer. És un jardí botànic espectacular. Està dividit en diferents de zones del mon i hi ha una gran quantitat de vegetació de cada lloc. Destaquen, sobretot, les orquídies que n’hi ha de diferents mides i colors.  És tot molt frondós i molt espectaculars. Acabem per la zona els Baobabs. Hi busquen el Petit Príncep, però avui és diumenge i fa festa. Sortim. Ens ha encantat!

Continuem pel Cloud Forest. És una mostra de bosc tropical, amb una cascada espectacular. Actualment hi ha una representació de Jurasic Park. Et vas trobant dinosaures de totes mides que semblen de veritat però… no ho son! Estan molt ben fets, es belluguen i criden com si fossin de veritat.

Sortim i ens dirigim cap el Skyway i el Supertree observatory. Comencem pel primer. És una passarela que està a vint-i-pico de metres de terra des d’on pots veure els jardins i els arbres de ferro. En Jordi fa els seu numeret, per la por que li fan les alçades. La Marta pensa que li ha d’haver trencat algun dit de la ma, de la força amb que li agafa el Jordi. 

Seguim pel Supertree Observatory. És un dels arbres de ferro que hi ha a la zona. Concretament el més gran. Fa uns 50 metres d’alçada i s’hi puja amb un ascensor. A dalt les vistes també son impressionants, i en Jordi també va amb el cul molt apretat i a la Marta li salten les llàgrimes de com li apreta de fort la ma.

Ja hem vist tot el que volíem veure. Son les 3 de la tarda, el cel amenaça pluja i ja és hora de tornar a l’hotel. Agafem el metro. Ens movem per tot Singapur com si fóssim nadius. Metro, bus, … Però això s’acaba. A l’hotel ens donen una clau per accedir a la piscina. Recollim la maleta petita i anem cap al vestidor de la piscina. Allà ens posem el banyador i anem a fer l’ùltima remullada. Finalment l’amenaça de pluja ha quedat en res. Ens vestim amb la roba de “viatge”, recollim la maleta gran i anem a la parada del bus que tenim just davant de l’hotel i que aquest matí hem vist que hi para un bus que va a l’aeroport.

El bus que hem d’agafar és el 65. En passa un i va a tope. Veiem a la pantalla que el següent és al cap de 4 minuts. Esperem. Arriba el bus i va  ple però no tant. Esperàvem un bus tipus “per anar a l’aeroport”, amb espai per a les maletes, però és un bus normal. Ens quedem drets a la plataforma central aguantant les maletes amb les cames. Triguem uns 45 minuts en arribar.

Primer anem a una màquina a fer el check in i després a una altra màquina a facturar l’equipatge. La maleta petita que porta la Marta no la detecta el lector i ha d’anar a un taulell per que li facturin. La del Jordi passa sense problemes.

Ja sense maletes, seguim les indicacions del Jewel. És una zona de l’aeroport on hi ha botigues i restaurants, però on hi destaca un salt d’aigua que està considerat el més alt del mon en l’interior. El contemplem desde baix i des de dalt. És impressionant i també està rodejat de molta vegetació. Espectacular.

Tornem a la terminal 1 i passem el control d’inmigració. La mateixa màquina que a l’arribada, però aquesta vegada la Marta s’encalla. Ve un policia. La Marta l’ha de seguir i finalment la deixen passar. Fem una cerveseta i comencem a escriure el blog.

S’acosta l’hora d‘embarcar. Anem cap a la porta. Embarquem. Ja dalt de l’avió ens donen sopar i acabem d’escriure el blog. Esperem poder-lo publicar quan arribem a Dubai.