Divendres, 8 d’agost - Singapur

Avui ens llevem d’hora. Hem d’aprofitar les últimes hores a l’hotel. A dos quarts de vuit ja som a la piscina. Hi ha poca gent, però no som els únics, ni molt menys. Fem fotos i aprofitem que no hi ha ningú per banyar-nos al jacuzzi. L’aigua crema! Tornem a la piscina i ens “refresquem”. No creiem que l’aigua estigui a menys de 30º, però després del jacuzzi ens sembla fresqueta.

Baixem a l’habitació, dutxa, cafè de la Nespresso i a baix a esmorzar. Ens acompanyen a la taula. De camí ja veiem que allò no és un buffet habitual. En Jordi es fixa en els formatges. N’hi ha 8 o10 varietats diferents: Blau de Bresse, Camembert, Brie, Stilton, etc. Seiem a la taula i comencem la ronda de reconeixement. És inmens i hi ha molta cosa. No sabem per on començar. Està organitzat amb paradetes de diferents coses. Recorda una mica l’esmorzar que vam fer a casa per l’aniversari de la Marta. En primer lloc anem a la paradeta dels ous i demanem una truita, de formatge el Jordi i de xampinyons i formatge la Marta. Ja en tenim un! Agafem una mica de pa per acompanyar. Seguim pels formatges: Una mica de cada. Ho acompanyem amb unes torrades. I per acabar un muffin de xocolata i un pan au chocolat. Regat amb suc de taronja el Jordi i un suc amb remolatxa, cogombre, llima i api la Marta. També hem menjat bacon i ens hem deixat de provar moltes coses. Però estem molt tips.

Després d’esmorzar pugem al Ski park, que està a la planta 57 de la torre 3. Hi ha unes vistes espectaculars. Els residents de l’hotel hi pugem gratis. Els visitants han de pagar. Fem fotos i ja se’ns han fet tres quarts d’onze. Anem cap a l’habitació, tanquem maletes i a les onze menys un minut sortim de l’habitació. Fem el check out express. Vol dir que ja miraran el que falta a l’habitació, el xampany per exemple, i ja ens ho carregaran a la targeta. Han estat menys de 19 hores de somni!

Agafem un Grab i anem cap el nou hotel. Entrem a la recepció i veiem que hi ha  tot el personal amb banderetes de Singapur com assajant alguna cosa. Preguntem al recepcionista i ens explica que demà és el 60è aniversari de la independència. Ens explica que hi ha previstos molts esdeveniments. Ja és molta sort ser aquí en un dia tan assenyalat. No ho teníem previst. Pura xurra. L’hotel no te res que veure amb el que estàvem, però no està gens malament.

Després d’obrir maletes, comencem a descobrir Singapur, que ja fa un dia que hem arribat, i només hem vist l’hotel!. En primer lloc anem cap el barri indi Little India. Agafem el metro. Paguem amb el rellotge i ens movem com experts. Baixem a la parada corresponent i posem rumb al temple Sri Veeramakaliamman. És un típic temple hindú, molt acolorit. Passegem pel barri, hi ha moltes joieries. Entrem a un mercat, on a part de menjar a la planta baixa, al pis de dalt venen teles i vestits típics hindús molt acolorits. 

Vist Little India, ara toca al barri xinès. Aquí visitem el temple de la dent de Buda. Sembla que el tal Buda debia tenir motes dents, per que a Sri Lanka també en vam veure agun de temple de la dent de Buda. El tenen preparat per algun esdeveniment. Suposem que amb motiu del 60 aniversari. Passegem pels carrers, amb moltes botigues xineses. Estem molt cansats i decidim anar a l’hotel i descansar una mica. Fem una migdiada de més d’una hora.

Tornem a sortir i anem cap a l’hotel Raffles. És un edifici colonial que data del 1887, i que està considerat un monument Nacional. Busquem el famós Long Bar, per provar el seu cocktail estrella que és el Singapur Sling, un coctel creat pel barman del bar el 1915. El va crear pensant en les dones que en aquella època estava molt mal vist que bevessin alcohol. Té aspecte de suc de fruita, però porta ginebra i brandi de cireres, a més de suc de taronja, pinya i suc de llima. Evidentment en demanem dos. A la barra hi ha un saquet amb cacahuets amb pell. La gràcia és menjar-ne i tirar les clofolles al terra. Igual que fan a Madrid!

Sortim del bar i anem caminant cap a Marina Bay. Volem veure l’espectacle d’aigua llum i música Spectra. Pssem pels Durion, uns edificis que tenen la forma d’aquesta fruuita, que n’hem vist força al Vietnam. Sembla ser que fa molta pudor (fins al punt que al metro està prohibit explicitament menjar-ne). Busquem un lloc al costat de l’aigua per veure-ho. Però resulta que l’espectacle és a l’altra banda del llac i és una mica cagadet. Marxem abans de que s’acabi.

Caminant anem a parar al que en diuen el port de les barques. Està ple de bars i restaurants, i amb molta animació. Ens aturem a un resturant italià i demanem una pizza gran per compartir, amb dues cerveses que no compartim. Ens la mengem de gust. Tornem passejnat fins l’hotel. Escribim el blog. Un gran dia! (Un altre…)