Dimecres 6 d’agost - Saigon

Hem decidit tornar a esmorzar a l’hotel. Sortim cap a les 9 tocades. I comencem la ruta per acabar de descobrir Saigon. El primer destí és la Catedral de Notre Dame, que té certa semblança amb l’autèntica, la de París. La tenim a prop de l’hotel. Caminem cap allà i quan girem al carrer on està la veiem… tota embolicada amb una bastida i lones. Ja és mala sort! Li donem la volta per veure si està oberta per algun costat, però no. Esta tota tapada i tota tancada. 

Al costat hi ha la oficina de correus, que fou dissenyada per l’Eiffel i construida el 1863. S’hi pot entrar. Tot i que encara funciona com oficina de correus, és una atracció turística, amb botigues de souvenirs. Descobrim que la regatejada d’ahir no va ser cap cosa de l’altre mon. El que vam comprar ahir està al mateix preu que vam pagar després de regatejar. Almenys no ens va sortir més car!. Ens escribim postals que són molt mones. Veurem qui arriba primer, les postals o nosaltres.

Agafem un Grab i anem a la Pagoda de l’emperador de Jade. Posem els corresponents incensos i la donem per visitada. Agafem un altre Grab i anem a veure l’església rosa. Pensem que seria un lloc on li agradaria casar-s’hi a la Vinyet. Està tancada. Agafem un altre Grab i anem cap el barri xinès, a veure la pagoda de Thien Hau. És una pagoda xinesa, de les més antigues de Saigon. Fem el nostre ritual de posar incens. Fins ara no ens ha anat malament. Caminem una mica pel barri xinès. Res a destacar.

Agafem un Grab i tornem a la oficina de correus, que al costat hem vist que hi havia el carrer dels llibres. És un carrer curtet amb llibreries a banda i banda. En una paradeta hi havia tres nois joves, l’un enganxava floretes a postals (tipus Cisco) i les altres dues en pintaven.

Ja és l’hora del te, i tornem a l’hotel. Avui hi arribem d’hora i, apart de que hi ha més coses, hi ha un trio cantant i tocant instruments típics. El te és el nostre dinar.

Després hem anat a veure l’ajuntament. Va ser construit el 1902 i el1975 li van canviar el nom pel de Comitè Popular. Està tancat i només el podem veure per fora. Pràcticament al costat hi ha l’edifici de l’Opera, oficialment anomenada Ciutat de Ho Chi Minh, Ballet, orquestra simfònica i òpera. És un altre exemple de l’arquitectura colonial francesa, construida el 1898.

D’aquí hem caminat fins el Cafe Apartments. És un edifici curiós. Té 9 pisos i són apartaments que s’han convertit en cafès,  botiguetes, espais de coworking i restaurants. Pugem amb ascensor fins al 9è pis. Entrem en un cafè que hi ha, i en Jordi veu unes noietes que el miren amb un somriure. Els pregunta gestualment de què riuen i assenyalen a la Marta. Li dic, es gira i resulta que són dues exalumnes seves. Estan molt contentes de veure-la i la Marta també molt contenta de veure-les. Van amb els pares i una germana més petita. Han arribat avui i faran la mateixa ruta que nosaltres, però al revés, de sud a nord.

D’allà anem al Saigon Center. És un Centre comercial amb totes les marques bones. Mirem preus de coses que podem conèixer (Lacoste, Polo Ralph Lauren, …) i veiem que són molt semblants als nostres. Ens adonem que amb quasi dues setmanes voltant per Vietnam, no hem vist cap Zara. Al directori del Centre veiem que hi ha Mango i H&M, però només hem pujat un parell de pisos (en té 7 o 8) i no les hem vist.

Sortim i volíem anar caminant fins a l’hotel, però veiem que el dia s’està posant negre i fa aquell vent que no presagia res de bo. De fet ens cauen un parell de gotes. Cridem un Grab i arribem a l’hotel sense ploure.

Descansem una mica i sortim cap a sopar. Com que és molt d’hora, son quarts de set, ens aturem al bar on ahir ens va enganxar el diluvi. Avui anem protegits, ja que hem agafat un paraigua de l’hotel. Prenem unes cervesetes i fem una darrera visita al mercat de Ben Than. A partir de les 6 representa que és el mercat de nit. És el mateix que el de dia, però les parades on venen menjar (cru) estan tancades. Comprem alguna coseta, gairebé pel gust de regatejar una mica.

Caminem fins al mateix resturant que ahir. Ens posen a una altra zona i ens fa la sensació que és un altre restaurant. Repetim l’arròs amb ou i all (ens va agradar molt) i ho completem amb unes gyozes fregides de porc i gamba que ens fa la sensació que s’han deixat el porc.

Tornem xino xano a l’hotel i a escriure el blog. Finalment no ha caigut ni una gota. Portar paraigua és garantia de que no plogui. Última nit a Saigon. Demà cap a Singapur!