Dissabte 9 d’agost. Singapur

Avui ens llevem tard, a quarts de vuit tocats. Després de les dutxes sortim a buscar un lloc per esmorzar, aquí no el tenim inclòs. Anem a un Starbucks que hi ha molt a prop  (no ens entusiasma, però tampoc vam veure altres opcions pel voltant de l’hotel), mengem uns croissants/brioix amb truita i un pan au chocolat, no és per tirar-hi coets però fa el fet. 

Anem caminant cap a la zona de Kampong Glam que és el barri àrab de Singapur. Triguem uns vint minuts, la idea és anar en primer lloc a l’oficina de turisme que hi ha allà, quan arribem al número 5 del carrer Bussorah veiem que no hi ha oficina de turisme sinó un edifici en obres. Decidim visitar el barri àrab i passar de l’oficina de turisme. 

Un del llocs que s’ha de visitar és la mesquita del sultà, que és la mesquita més important de Singapur. Avui, com que és el dia del 60è aniversari de Singapur fan visites guiades. Ens posem a la cua, creiem que hem de pagar, però no, simplement ens donen una bossa de plàstic per posar-hi les sabates. Entrem a la mesquita, descalços i amb la bossa a la mà i ens diuen que cap dels dos podem entrar amb pantalons curts. A la Marta li donen un “vestit” de dona àrab i a en Jordi una faldilla. Estem moníssims! Ja només per això valia la pena entrar. A la primera “estació” de la visita ens ensenyen com es renten els musulmans abans d’entrar, i llavors ens ofereixen la possibilitat de rentar-nos nosaltres. Com que acabem de dutxar-nos pensem que no cal i seguim a la segona “estació” que és dins la mesquita i on una noia ens explica que homes i dones han d’estar separats dins la mesquita, que les dones no poden entrar a la pregaria dels divendres, que Alà és un sol deu que no és ni home ni dona (no binari), i alguns detalls més. 

La mesquita no la trobem especialment maca però en tot cas interessant de veure. A la sortida, i quan ja hem tornat els vestits, ens donen un tiquet per passar a una sala lateral on ens conviden a teh tarik (un tè amb llet condensada), o a un gelat o a una espècie de sorbet amb coses que no sabem identificar. En Jordi menja un gelat de vainilla amb trossets de xocolata i la Marta no pren res. Seguim voltant pel barri i trobem l’oficina de turisme que no era al número 5 sinó al 55. De fet, és la recepció d’un hotel i quan preguntem a la persona que hi ha allà sobre els diferents actes dels dia d’avui ens diu ben poca cosa i res que no sapiguem ja. 

Voltem una mica més pel barri, avui també apreta la calor i decidim tornar a l’hotel a fer una capbussada a la piscina. Ens estem una mitja hora en remull que ens deixa com nous. Mengem unes patates fregides i una cervesa i ens donem per dinats. Llavors fem una horeta de migdiada i ja estem llestos per tornar a sortir. 

Anem aveure el parc de Fort Canning que és a cinc minuts a peu de l’hotel. És un gran parc enfilat a dalt d’un turonet i on, suposadament, hi va haver el primer nucli de Singapur per allà el 1400. És un parc molt gran, passegem una estona, passem per l’antic cementiri cristià que ara és un gran prat on hi veiem molts grups de joves fent tertulia o tocant música. Veiem també el jardí de les espècies i llavors sentim un tro molt fort i cauen un parell de gotes. Com que ja sabem com les gasten, entrem al museu de Singapur que està per allà. Està ple de gent fent diferents activitats relacionades amb el 60è aniversari, quan sortim ja no plou i decidim anar tirant cap a la zona de Marina Bay per veure l’ambient. 

Avui hi ha un munt de carrers tallats, molta gent per tot arreu, es nota que és festa grossa! quan arribem per la zona de l’ajuntament veiem que tothom mira cap al cel; veiem set paracaigudistes que van baixant en perfecte formació. Seguim caminant, com podem entre la gent, tornen a baixar set paracaigudistes més, ohhhh! Llavors comecem a veure tancs que suposem formen part de la desfilada, no podem veure’ls tots però n’hi ha més de cincuanta segur. També veiem gent que ens sembla que també participaran a la desfilada. En un moment donat, ens trobem davant una estació de metro i l’agafem per anar cap a Marina Bay a veure què passa. La desfilada no ens interessa massa.

I el que passa és que està com un ou! Ens passen quatre avions caces per sobre fent un soroll espantós que ens fa fer un bot i ens deixa mig sords, però també forma part de l’espectacle. Entrem al centre comercial The Shoppes, allà hi ha bars que donen a la badia però, evidentment, estan tots plens. La part de fora també està molt atapeïda de gent i seguim caminant. Caminant, caminant anem a parar a un lloc on sembla que podrem tenir unes vistes raonables dels focs i que encara no està ple del tot. Són quarts de vuit i per sort podem seure en un pedrís, ja portem més de cinc quilòmetres aquesta tarda (a part els del matí) i la calor segueix apretant. 

Els focs comencen cap a un quart de nou, no els veiem perfectes però déu ni dó. Els focs estan bé, surten de l’aigua i d’alguns dels edificis que estan al voltant de la badia. 

Quan acaben els focs comença el “calvari” per tornar, rius de gent, molts carrers tallats als peatons,… el que hauria de ser cosa de mitja horeta es converteix en més d’una hora passant per llocs com centres comercials, estacions de metro però sense agafar el metro,… una odissea però que es veu compensada pel fet d’haver pogut ser testimoni d’aquesta celebració dels 60 anys de Singapur. 

Arribem a l’hotel bastants cansats, sopem una mica de formatge i coppa i per avui ja ho donarem per fet. Demà tenim mig dia encara per acabar de visitar Singapur i al vespre ja comencem la tornada. Però avui hem gaudit molt de ser aquí!