Dijous 7 d’agost. Saigon - Singapur

Últim matí a Vietnam. Esmorzem a l’hotel, acabem de fer maletes i baixem a fer el check out. Demanem un grab i cap a l’aeroport. Anem bé de temps, el vol surt a les 12.20 i nosaltres a les 9.30 ja som a l’aeroport. Facturem les maletes i ens posem a la cua del control de policia. Quan portem uns cinc minuts a la cua, veiem una pantalla que té tot de vols, ens la mirem amb més atenció i veiem que a la pantalla hi surt el nom d’en Jordi! Uff, què deu passar? A la pantalla ens diu que tornem a la zona de facturació de maletes. Anem cap allà i entrem en una petita sala on hi ha dos policies i la nostra maleta grossa. Preguntem què ha passat i ens diuen que ens hem deixat una bateria dins la maleta i les bateries no es poden facturar… Ens toca obrir la maleta i buscar la bateria (que és petita i ens costa de trobar). Finalment apareix entre la roba i ens la fan treure i posar a l’equipatge de mà. No té més importància però ens hem endut un petit ensurt.

Tornem a la cua, arriba un moment que la cua es divideix en diferents cues per passar per on hi ha un policia i ensenyar el passaport, decidim posar-nos a dues cues diferents a veure qui acaba abans. Després de mitja hora llarga de cua en Jordi arriba primer al seu policia, li fan tot el control, li posen els segells pertinents i ja ha acabat. A la Marta encara li queden tres persones al seu davant, el seu policia va molt lent. Quan li toca, el policia es va mirant el passaport per totes bandes i finalment crida a un company. El company policia també es mira el passaport, mira al voltant i veu en Jordi a l’altra banda que està esperant a la Marta i li pregunta si anem junts. En Jordi diu que sí, clar, i el fan acostar per mirar el seu passaport i veure el segell d’entrada, hi ha alguna cosa que no es veu clara en el passaport de la Marta i ho comparen amb el d’en Jordi. Finalment la Marta acaba passant també. Llavors ja només queda passar el control de seguretat. Fet i fomut, ens estem una hora llarga per passar els controls de sortida. 

Passegem una estoneta per l’aeroport i embarquem molt puntuals. El viatge dura dues hores però tenen temps de passar-nos una tovalloleta calenta per “refrescar-nos” i portar-nos dinar. La veritat és que gairebé no el toquem, no té massa bona pinta i hem esmorzat fort. 

Arribem a Singapur on és una hora més, ara ens portem sis hores amb Catalunya. Passem el control d’entrada que tenim enllestit en menys de cinc minuts, quina diferència de la majoria d’aeroports! Les maletes arriben al cap de poca estona, la gran triga bastant (és de les últimes) i per un moment temem que per culpa del tema de la bateria no s’hagi quedat a Saigon, però no; arriba bé i nosaltres respirem. 

A fora ens recull el transfer que havíem contractat i ens porta directament al Marina Bay Sands. L’hotel de pel·lícula on passarem un nit (la que en Jordi va regalar a la Marta pel seu sant). 

El xoc entre Vietnam i Singapur és important, a Singapur només veiem que edificis alts i moderns, avingudes àmplies, trànsit organitzat,… Vist d’aprop l’hotel encara és més espectacular: tres torres unides per dalt just davant del mar. Entrem a fer el check in, l’hotel per dintre també és per quedar-se amb la boca oberta: espais molt amplis, arquitectura moderna,… 

La noia de recepció que ens atén (n’hi ha 14) és molt simpàtica. Ens expica tots els ets i uts de l’hotel, i ens pregunta si venim per alguna cosa especial. La Marta contesta que és un regal del seu 60è aniversari que li ha fet en Jordi, explicar-li que era un regal del sant era massa complicat ja que aquí no es celebra. Es posa molt contenta i al cap d’uns minuts ens diu que ens posaran a una habitació de nivell superior (una suite) i amb vistes als jardins (són uns jardins espectaculars, una de les atraccions de Singapur). No ens ho podem creure. La noia ens diu que el regal l’ha fet en Jordi i que ells volen posar-hi un granet de sorra. 

Arribem a l’habitació i ens quedem al·lucinats: sala d’estar, habitació, vestidor, bany amb banyera, quartet amb dutxa, quartet amb wc que quan obres la porta s’aixequa la tapa del water i és del tipus japonès, amb “xorritus” per netejar-te. Cortines que s’obren soles quan entres. Comandaments per les cortines, pels llums, … Mai hem vist tant luxe. Tot decorat exquisidament i amb unes vistes espectaculars al jardí d’arbres de ferro (demà el visitarem amb calma), moble amb diferents ampolles de tot (això s’ha de pagar a part), assecador de cabells millor que el de casa, i mil detallets que anem descobrint. Estem encantats. 

Després de “descobrir” tots els secrets de la suite, decidim pujar a la planta 57 (estem a la 26) a veure i banyar-nos a la piscina anomenada “infinity pool” perquè sembla que estigui oberta a l’infinit. La vista des d’allà és extraordinària: es veuen els grans gratacels i els edificis de disseny més emblemàtics de Singapur, a més és l’hora de la posta de sol i la llum és espaterrant. 

Tornem a l’habitació per vestir-nos i anar a veure un espectacle de llums i música que fan al bosc dels arbres de ferro. Hi arribem que ja ha començat però creiem que no ens hem perdut gran cosa, les grans estructues metàl·liques esvan il·luminant de diferents colors i va sonant música. És maco, però després de veure l’hotel….

Tornem a l’habitació i sona el timbre. ens porten un pastisset amb una espelma per cel·lebrar els 60 anys de la Marta. No ens podem creure el detall! (A part de fer-nos un upgrade a l’habitació, clar). 

Sopem pernilitu i formatxitu i ens mengem el pastís. Decidim que l’ocasió s’ho val i ens bevem una ampolla (de 375 ml) de Champagne De la Motte. Estem qe no cabem a la pell de contents, hi ha coses que només passen un cop a l vida i aquest viatge ja ens n’ha donat unes quantes!. 

Creiem que dormirem poc perquè volem aprofitar al màxim l’estada aquí. demà començarem a descobrir la ciutat, i a les 11 s’acaba el somni que hem de deixar aquest hotel per anar a un de normal a passar els dos darrers dies.