Vietnam 2025

Ens llevem, dutxem, preparem les maletes i anem a esmorzar que ja son les 9 tocades. Avui esmorzem fort, ja que intuim que no dinarem. Ens fem fer dues truites amb formatge, apart de l’esmorzar habitual. Baixem a recepció i fem el check out. Paguem amb targeta, aquí sense cap recàrrec. El Vinh arriba a les 10 en punt, com havíem quedat. Tenim un viatge llarg, que s’allargarà més encara, per que en el tragecte tenim fins a tres parades. La primera parada és Lap An Lagoon. Com el seu nom indica és un llac que com que està connectat amb el mar l’aigua és salobre (mig dolça i mig salada) fins el punt que s’hi crien ostres i cultiven perles. No ho hem entès gaire, però fan servir pneumàtics petits com a criadors (?). Hem fet fotos i hem anat a un bar/botiga de perles. Primer hem pres un “coconut coffe”. Ens ha agradat força. Després hem entrat a la botiga i hem confirmat que no ens agraden les perles clàssiques, tot i que tenen alguns coses ben mones. Les ostres sí que ens agraden totes, pe...

Ens llevem, esmorzem i ens posem en marxa. Passem per la recepció a preguntar si ens poden organitzar l’anada a Hoi An demà. Hem vist, i també ens ho han dit l’Àngels i en Lluís, que fent-ho amb un cotxe privat o algun tipus de tour, et porten per la carretera de la costa, per un pas de montanya, i un parell més de llocs prou macos. el preu que ens donen ens sembla exagerat i decidim que seguirem buscant.  Agafem un grab per anar a buscar uns pantalons a l’hotel on es van allotjar l’Àngels i en Lluís (i que l’Àngels es va oblidar), la mestressa, molt amable, ens diu que avui volia escriure a l’Àngels per preguntar-li on ens allotjavem i portar-los ella mateixa en moto. No ha calgut, ja hi hem anat nosaltres.  D’allà un altre grab cap a la Ciutadella, agafem unes audioguies, que tampoc són sensacionals, i comencem la visita. És enorme, i decidim centrar-nos a buscar i visitar en detall els edificis i monuments més significatius. És impressionant. Entre la guia que portem i el m...

Avui batem el récord de llevar-nos d’hora. A dos quarts de sis!! I és que estem convocats a un quart de set per veure la sortida del sol i fer una sessió de Tai Chi. Nosaltres a un quart de set en punt estàvem a coberta, però el sol, es veu que avui ha matinat més i a aquella hora ja estava ben sortit.  Comencem la sessió de Tai Chi. El monitor és el mateix que ahir feia la demo de cuina vietnamita. Comencem fent uns ejercicis d’escalfament i tot seguit comencem a fer posturetes Tai chinianes. En Jordi en fa un parell i abandona. Prefereix fer alguna foto de la Marta en acció. Acabem la sessió i tornem a l’habitació. Ens “vestim” i anem a fer el primer esmorzar. En Jordi demana una truita de formatge (típic quan està en hotels), i la Marta torrades amb bacon (també típic en ella). En Jordi avui passa de cafès. Fa un parell de dies que li costa dormir i no sap si pot ser dels cafès. La Marta, com sempre, te, aquesta vegada de gessamí. Després d’esmorzar hi ha prevista una sortida en...

  Ens llevem a les sis perquè a les vuit ens recullen per anar cap a la Badia de Halong, hem de dutxar-nos, arreglar-nos, esmorzar, fer el check out, acabar de tancar maletes,… aconseguim fer-ho tot i a les vuit en punt tenim el xofer allà. Ens porta a una vanette molt nova i molt “luxosa”, som els primers juntament amb una família de cinc que també està allotjada al nostre hotel, recollim tres persones més d’un altre hotel i ja tenim la vanette plena. Cap a Ha Long falta gent! La sortida de Hanoi és espectacular, milers de motos creuant per tot arreu, cotxes girant a la dreta des del carril de més a l’esquerra,… caos, però força organitzat. Un cop fora de Hanoi agafem una autopista i el trànsit allà ja és més normal. Parem al cap d’una hora llarga per fer un pipí i seguim.  Arribem al port a quarts d’onze, entrem a la sala d’espera, ens fan el check in pel creuer i ens esperem fins pràcticament les dotze. Llavors ja han arribat dues llanxes que són les auxiliars del creuer...

Avui ens llevem una mica més, tard, però no massa! Dutxes i esmorzars, són quasi bé les 9 quan ens posem en marxa. El primer que fem és anar a comprar entrades per les titelles d’aigua. Un espectacle mot típic. Ja havíem vist el lloc el primer dia quan buscàvem un caixer. De totes maneres, ho confirmem primer amb el Brian, ja que la Marta es pensava que ho feien dins del llac. En Brian ens confirma que ho fan a l’interior en una mena de teatre que té una mena de bassa. Avui, diumenge, només fan un espectacle a les 17.15, o sigui que no hem de pensar a quina hora ho volem. Aquí cridem un Grab per anar al Mausoleu de Ho Chi Min. Per entrar hem de passar control de seguretat i a la Marta no la deixen entrar perquè va en pantalons curts. Justament avui que havíem deixat els pareos a l’hotel. Però a l’entrada hi ha una moto que ven faldilles i pantalons, que ens salven de torna a l’Hotel. El mausoleu ens recorda una mica la Xina: una explanada infinita, tancada al transit i primer ens trobe...

A les sis sona el despertador, hem dormit com troncs però ara ja comença un nou dia! Després de les dutxes baixem a esmorzar, aquest cop ens hem oblidat la nostra cafetera de viatge, o sigui que no hi ha cafetó. L’esmorzar és justet però correcte. El més emocionant és el te de lotus que es pren la Marta i que troba ben bo. A les vuit (tocades) arriva la guia, la Lulu, i anem a buscar la furgoneta que ens durà a veure els “camps” d’encens. La furgo està gairebé plena i seiem al davant amb el conductor, genial, tenim vistes de primera. Encara recollim una parella més i ja comecem a fer via cap a Quang Phu Cau, hem optat per fer una excursió en grup i guia perquè era el més fàcil. Anem conduïnt entre el trànsit infernal de Hanoi; motos per tot arreu, moltes motos, cotxes que giren per on volen i quan volen,… ens alegrem de no ser nosaltres els conductors!  Triguem més d’una hora a arribar, però quan la furgoneta ens deixa en un carrer d’un poblet i caminem tres minuts, arribem a una e...