Dimecre 30 de juliol - Hue

Ens llevem, esmorzem i ens posem en marxa. Passem per la recepció a preguntar si ens poden organitzar l’anada a Hoi An demà. Hem vist, i també ens ho han dit l’Àngels i en Lluís, que fent-ho amb un cotxe privat o algun tipus de tour, et porten per la carretera de la costa, per un pas de montanya, i un parell més de llocs prou macos. el preu que ens donen ens sembla exagerat i decidim que seguirem buscant. 

Agafem un grab per anar a buscar uns pantalons a l’hotel on es van allotjar l’Àngels i en Lluís (i que l’Àngels es va oblidar), la mestressa, molt amable, ens diu que avui volia escriure a l’Àngels per preguntar-li on ens allotjavem i portar-los ella mateixa en moto. No ha calgut, ja hi hem anat nosaltres. 

D’allà un altre grab cap a la Ciutadella, agafem unes audioguies, que tampoc són sensacionals, i comencem la visita. És enorme, i decidim centrar-nos a buscar i visitar en detall els edificis i monuments més significatius. És impressionant. Entre la guia que portem i el mapa que ens han donat (no molt detallat, però ens en sortim) veiem tot el que teniem previst (La ciutat porpra prohibida, la biblioteca reial, el teatre reial, el palau de la suprema harmonia, el temple de the Mieu,…) Fa força calor, però recordant la que feia al Japó l’any passat estem la mar de bé. 

Quan sortim la Marta proposa anar a visitar tres de les tombes imperials, aquestes tombes es troben a les afores de Hue i per anar-hi hem de trobar algun transport que ens hi porti. No sabem massa com fer-ho, però mentre estem pensant se’ns acosta un taxista que ens pregunta d’on som, quan diem que som de Barcelona respon “Lamine Yamal” i ens fa molta gràcia i comencem a preguntar-li si ens portaria a les tombes i per quin preu i, ja posats, si ens podria portar a Hoi An demà fent la ruta turística. Estem una estoneta discutint preu, regatejant, sembla que no ens en sortim, però finalment ens posem d’acord. I cap a les tombes s’ha dit! Ja veiem que avui no dinarem, però,… 

Ens porta per unes carreteretes, ens ensenya un poble on fan encens però diem que no ens volem aturar, que ja n’hem visitat un altre, i en un quart d’hora més o menys arribem a la tomba de l’emperador Tu Duc. El complex va ser concebut com un lloc de retir durant la seva vida, més que com un mausoleu, i és com un parc molt gran amb diferents edificacions i molt de verd i aigua. al final de tot hi ha la tomba pròpiament. ens agrada molt i quan ho hem visitat tot, tornem cap a fora on ens espera en Vinh. 

Seguim cap a la segona tomba que és la de Minh Mang. Aquí també ens trobem amb grans jardins i estanys, i la seva estructura es correspon als principis del Feng Shui, nosaltres només fem que pujar i baixar escales per anar visitant els diferents edificis. També és molt maco.

I finalment anem cap a la tercera tomba que és la de l’emperador Khai Dinh. Representa que és la més espectacular de totes tres, i realment els edificis són imponents, però l’espai no és tan verd ni té estanys… 

Acabades les visites en Vinh ens torna a l’hotel. Decidim banyar-nos a la piscina per treure’ns la calor i agafar forces per seguir. Un quart d’hora en remull fa meravelles, a piscina és gran i maca i l’aigua està prou fresqueta. 

Un cop recuperats agafem un grab cap al mercat de Dong Ba. Aquest sí que està obert i ens passegem per les diferents plantes. A la de roba ens intenten vendre tot de coses de “marca” que no ens interessen gens, però les venedores són molt divertides. Ens passegem entre les parades de fruita i verdura que sempre són fascinants, amb moltes coses que no coneixem. 

Quan sortim veiem que estem al costat del pont que va fer Eiffel, se li reconeix l’estil. Seguim caminant per la vora del riu Perfume buscant alguna terrassa per seure una estona, però això de les terrasses no és com als països mediterranis i no en trobem cap. Atravessem un altre pont i tornem enrera per l’altre cantó del riu, trobem un restaurant que tenen taules al costat de l’aigua però que estan parades per sopar. La Marta pregunta si podem seure a fer una cervesa i ens diuen que sí. Ole! Descansem una estona mentre es va ponent el sol. 

Quan ens aixequem ja és bastant fosc i el pont de l’Eiffel està il·luminat amb leds que van canviant de color. Queda molt mono i li fem moltes fotos. Seguim caminant i trobem el restaurant que ens han indicat a l’hotel. Sembla bastant turístic però és l’unic que hi ha i hi entrem. 

Seiem al roof top restaurant (al terrat), amb vistes al riu i al pont d’Eiffel. Mengem unes gambes+porc saltades (amb arròs i verdura) i unes gambes dolces-agres amb arròs i verdures. Les gambes tampoc són de Palamós…. Tornem cap a l’hotel xino-xano i pugem al bar de la planta 16 a escriure el blog. Seguim tenin vistes al pont il·luminat d’Eiffel i trobem que Hue ens ha agradat. Estem cansats però conte