Dijous 31 d’agost - Hue - Hoi An

Ens llevem, dutxem, preparem les maletes i anem a esmorzar que ja son les 9 tocades. Avui esmorzem fort, ja que intuim que no dinarem. Ens fem fer dues truites amb formatge, apart de l’esmorzar habitual.

Baixem a recepció i fem el check out. Paguem amb targeta, aquí sense cap recàrrec. El Vinh arriba a les 10 en punt, com havíem quedat. Tenim un viatge llarg, que s’allargarà més encara, per que en el tragecte tenim fins a tres parades.

La primera parada és Lap An Lagoon. Com el seu nom indica és un llac que com que està connectat amb el mar l’aigua és salobre (mig dolça i mig salada) fins el punt que s’hi crien ostres i cultiven perles. No ho hem entès gaire, però fan servir pneumàtics petits com a criadors (?). Hem fet fotos i hem anat a un bar/botiga de perles. Primer hem pres un “coconut coffe”. Ens ha agradat força. Després hem entrat a la botiga i hem confirmat que no ens agraden les perles clàssiques, tot i que tenen alguns coses ben mones. Les ostres sí que ens agraden totes, però no en venien. 

Hem reprès el camí i hem passat per una carretera amb vistes al mar. Molt a envejar a les nostres. A dalt hem fet una parada al pass de Hai Van. Allà hi havia una fortalesa amb una mena de bunkers que havia servit de defensa estratègica. En definitiva moltes escales i una gran suada!

Reprenem la ruta i la següent parada és a la muntanya de marbre. Aquesta muntanya  ve a ser el que per a nosaltres els catalans és Montserrat, un muntanya de peregrinació. Primer visitem un taller de marbre. Allà estan polint unes peces que feien una mica més de dos pams d’alçada i ens han explicat que triguen un parell de mesos des de que comencen del bloc de marbre fins que l’acaben. Hi ha estàtues de més de dos metres d’alçada. No sabem quan deuen trigar…

Després hem caminat fins a un ascensor que puja a la muntanya. Abans de pujar hem comprat un parell de cocos, que refresquen i alimenten. I a dalt a caminar, pujar i baixar escales de pedra, visitant coves molt espectaculars. Tornem a agafar l’ascensor per baixar i a baix agafem el cotxe, en Vinh ens esper pacientment, que ens ha de portar fins a l’hotel de Hoi An.

Arribem a l’hotel, fem el Check In, i ens donen un sobre i un paquetet de part del Lluis i l’Àngels. Al sobre hi ha una postal amb un escrit tot mono i una postal d’aquestes que s’obren i es deplega una figura retallada. En aquest cas és el pont cobert de Hoi An. El paquetet són uns posavasos molt macos. Ens han guanyat per golejada! Nosaltres una postaleta i ells… A més, quan els hem enviat un whatsapp donant-los les gràcies ens han enviat un video gravat quan ho van portar a l’hotel, on ens expliquen que havíen anat primer a l’hotel que deia la guia que havia fet la Marta (que els hi va passar per si podien treure’n algun profit). Però després d’escriure la guia vam canviar l’hotel. Total que ens van haver de preguntar a quin hotel anàvem. Per cert, van venir a l’hotel amb una moto que havíen llogat. Temeraris!!

Pugem a l’habitació, obrimm maletes, ens posem el banyador i baixem a la piscina. No hi ha ningú. Tota per nosaltres! Després d’una estona refrescant-nos a l’àigua, sortim i prenem unes cervesetes.

Ens canviem i sortim en direcció a la part antiga que està al costat del riu. Està ple de botiguetes i ple de gent. És una mica agobiant. Pel riu veiem barques amb fanalets i a l’aigua també hi ha fanalets flotant. És molt maco.Tota l’estona ens ve gent a oferir-nos un passeig amb barca. Entrem a un restaurant a sopar. No està malament.

Tornem a l’hotel. Estem una mica cansats però, com que hem d’escriure el blog, prenem una Pinya colada (la Marta) i un Gin tònic (el Jordi). Demà més!!