Dimarts 29 de juliol - Ha Long - Hanoi - Hue

Avui batem el récord de llevar-nos d’hora. A dos quarts de sis!! I és que estem convocats a un quart de set per veure la sortida del sol i fer una sessió de Tai Chi. Nosaltres a un quart de set en punt estàvem a coberta, però el sol, es veu que avui ha matinat més i a aquella hora ja estava ben sortit. 

Comencem la sessió de Tai Chi. El monitor és el mateix que ahir feia la demo de cuina vietnamita. Comencem fent uns ejercicis d’escalfament i tot seguit comencem a fer posturetes Tai chinianes. En Jordi en fa un parell i abandona. Prefereix fer alguna foto de la Marta en acció.

Acabem la sessió i tornem a l’habitació. Ens “vestim” i anem a fer el primer esmorzar. En Jordi demana una truita de formatge (típic quan està en hotels), i la Marta torrades amb bacon (també típic en ella). En Jordi avui passa de cafès. Fa un parell de dies que li costa dormir i no sap si pot ser dels cafès. La Marta, com sempre, te, aquesta vegada de gessamí.

Després d’esmorzar hi ha prevista una sortida en kayaks. En Jordi no li fa gràcia i aprofitem aquest temps per dutxes i voltar-la una mica pel barco. A les 9:45 hem de tenir l’habitació buida i és l’hora del “brunch”. A part de sopes, rotllets, fideus, arròs, gambes (no ens sembla que siguin de Palamós), etc. Mengem una mica de tot (sopes no!) Ens porten el compte dels extres i ja és l’hora de marxar. Pugem al mateix barquet que ahir i cap a terra. Allà ens espera la mateixa vanette de luxe que ahir. Viatge de tornada sense més incidències que, a la parada de mig camí el xofer ens diu 20 minuts. Passat aquest temps estem tots a punt menys dues paies, espanyoles per més senyes, que han trigat ben bé un quart d’hora més.

Arribem a l’hotel. Estan molt contents de veure’ns. Els deixem la maleta petita i la motxilla del Jordi, comprem una postal, agafem un Grab i anem a l’hotel on avui arribaran l’Àngels Canal, el Lluis i les seves filles. Els deixem la postal amb un escrit. Mentre nosaltres volem de Hanoi a Hue, ells volaran en el sentit contrari. Llàstima que no coincidim…

És curiós, però la noia d’aquest hotel ens ha tractat com si fóssim clients. Ens ha portat un suc de mango, ens ha donat un sobre. La gent és molt servicial. Els del nostre hotel, quan hem arribat, també ens han ofert alguna cosa per beure. Encara gràcies que ens han guardat la maleta!

Mentre esperem el transport per l’aeroport, unes noies ens senten parlar i elles també són catalanes. Són els primers catalans que trobem!

Arribem a l’aeroport anem a fer el check in i la noia ens diu que allà no. Surt del taulell i ens porta a la cua de priority. Ens fan el check in i ens diuen que podem anar a la sala VIP. Biennn!!! Feia molt de temps que no hi anàvem. Aprofitem per menjar una mica, i bebem una cerveseta.

L’avió porta mitja hora de retard. Ens posem a la cua per embarcar i quan ens toca ens diuen Noooo, vosaltres sou priority. Espereu-vos aquí. Quan tothom ha acabat d’embarcar ens fan passar a nosaltres. Ens espera un autobuset per a nosaltres sols i ens porta fins l’avió. Esperen que tothom hagi pujat i ens obren la porta. Tenim els seients 1A i 1B. Ens porten 2 gots d’aigua… vaja! Nosaltres esperàvem dues copes de cava. Arribem a Hue, les nostres maletes són les primeres de sortir. A la sortida de l’aeroport ja veiem un cartellet que diu Jordi Castell. Som-hi, cap a l’hotel. Mitja horeta. La sensació és que això no té res que veure amb Hanoi. Avingudes amples, ciutat endreçada. I l’hotel és un hotel de veritat!

Son les 10 tocades. Mengem una mica de formatgito i de coppa, una cervesa del mini bar, i a dormir!