26 de juliol

A les sis sona el despertador, hem dormit com troncs però ara ja comença un nou dia! Després de les dutxes baixem a esmorzar, aquest cop ens hem oblidat la nostra cafetera de viatge, o sigui que no hi ha cafetó. L’esmorzar és justet però correcte. El més emocionant és el te de lotus que es pren la Marta i que troba ben bo. A les vuit (tocades) arriva la guia, la Lulu, i anem a buscar la furgoneta que ens durà a veure els “camps” d’encens. La furgo està gairebé plena i seiem al davant amb el conductor, genial, tenim vistes de primera. Encara recollim una parella més i ja comecem a fer via cap a Quang Phu Cau, hem optat per fer una excursió en grup i guia perquè era el més fàcil. Anem conduïnt entre el trànsit infernal de Hanoi; motos per tot arreu, moltes motos, cotxes que giren per on volen i quan volen,… ens alegrem de no ser nosaltres els conductors!

Triguem més d’una hora a arribar, però quan la furgoneta ens deixa en un carrer d’un poblet i caminem tres minuts, arribem a una espècie de “granja” d’encens. Hi ha una extensió gran plena de (ara ho sabem) tiges molt primes de bambú, pintades de colors diferents assecant-se al sol. És espectacular! ens fem moltes fotos entre les tiges, amb barrets cònics vietnamites,… molt maco. En Jordi troba que ja ha vist les dues coses que li feien més il·lusió: el carrer del tren i l’encens… però decideix que seguirà fent el viatge :-)) Quan hem fet totes les fotos i més, la Lulu ens porta a veure els diferents passos de la producció d’encens, desde que es trien les tiges, es tallen, es poleixen, es tinten i finalment s’hi posa l’encens. Nosaltres ho fem tot i marxem amb quatre palets d’encens fets per nosaltres.

La següent parada és en un taller de barrets cònics. Ens expliquen com es fan, ens en regalen un a cada un que canviem per tres de petits que ens cabran millor a la maleta. Ara ha arribat l’hora de decorar-los, com que no som gaire hàbils amb la pintura, decidim deixar-los tal com estan, però la Lulu ens fa un dibuix de flor de lotus i la Marta ho acaba de pintar, queda prou bé… Ara ja tornem cap a Hanoi, fet i fomut ja són quarts de tres, anem a l’hotel i fem una mossegada de formatge i coppa que portem de casa, aquest vespre tenim el SOPAR i no volem dinar molt.

Fem una migdiada d’una horeta i ens vestim ja per anar a sopar. Tenim temps d’anar a fer una volta pel barri antic primer, però ja no tornarem. Sortim de l’hotel i anem a la plaça de la catedral que tenim a dos carrers, allà veiem que davant la catedral hi ha una banda de música i tot de gent vestida de negra amb un drap blanc al cap. La Marta creu que deu ser una trobada d’ex combatents (pobres, han estat en tantes guerres…) però resulta que és un enterrament. Deu ser algú important, perquè un cop han entrat el fèretre, tanquen amb candau perquè no entri ningú més a la catedral. Un cop vist això, decidim agafar un tuc-tuc o rickshaw o com en diguin aquí, és a dir un senyor amb bicicleta amb un seient davant on hi cabem tots dos. És emocionant anar ran de cotxes i motos, però la veritat és que no patim gens. El preu que ens ha fet després de regatejar és de 200.000 dongs, una mica més de sis euros, ja se’ls mereix després de la pedalada… Hem decidit anar a voltar pel barri antic, primer anem al mercat de Dong Xuan, que, segons la guia que ha fet la Marta, tanca a les sis de la tarda. Aribem a les cinc i la meitat de les parades ja estan tancades i l’altra meitat estan començant a recollir, de totes maneres ens fem una idea de com és i pensem que segurament tampoc hauriem comprat res encara que hagués estat tot obert. Seguim voltant pels carres del barri vell, antigament eren carrers gremials, cada carrer estava destinat a un gremi concret, el que més ens agrada és el carrer dels fanalets. Falta poc més de mitja hora per anar a sopar (tenim hora a les 18.15), decidim anar-hi a peu tot xino xano, però comencen a caure gotes i pensem que millor avisem un grab. Mentre eperem el Grab ens adonem que som davant d’una joieria que posa que canvien diners. Segons les guies és on fan millor canvi i així és. En qüestió de cinc minuts passem de les quatre gotes al diluvi universal. Cau aigua com no hem vist en anys, cortines d’aigua, el carrer baixa com un riu,… pensem que potser ha tornat el tifó Whipa. El grab no arriba, però aconseguim un taxi, només de sortir de sota els tendals on ens resguardàvem per entrar al taxi, no més d’un metre i mig, quedem empapats de cap a peus, el taxista ens deixa uns kleenex per aixugar-nos però seguim gotejant com sortits de la piscina.

Pels 60 anys de la Marta un grup d’amigues, amics i família li van regalar un àpat al restaurant Gia de Hanoi que té una estrella Michelin, ens fa molta il·luió però la nostra entrada és patètica. Ens venen a recollir al taxi amb paraigües, tot i així entrem al restaurant com acabats de sortir de la dutxa. Ens deixen tovalloles per eixugar-nos, i acabem seient dignament a la taula encara tots molls.

Ens han donat una taula que està en un petit reservat amb vistes a la cuina, genial! I comença l’espectacle, ens van portant tot de platets que representa que són típics de la cuina vietnamita però passats pel sedàs de la modernitat. Està tot molt bo i les presentacions són exquisites. El servei molt atent i amable. En general parlen un anglès difícil d’entendre però ens n’anem sortint. El cambrer que ens serveix és igual que l’ex president del Barça Bartomeu i ens fa molta gràcia. També n’hi ha un altre que és alemany però parla molt

mica d’espanyol, i la somelier que és encantadora.

Després de tots els plats salats, ens porten unes cartes i n’hem de triar una cada un. el que surt a la carta serà un xarrup que ens donaran quan anem a visitar la cuina. Són diferents tipus de xarrup sense alcohol fets de fruites.

Entrem a la cuina i parlem una mica amb la xef, prenem els xarrups i anem cap a baix on ens seveixen les postres. Tot plegat un espectacle en tots els sentits. Com a colofó, abans de marxar ens regalen uns paquetets de menjar vetnamita sec, una llista de recomanacions de llocs on menjar al carrer (i no morir en l’intent) i el menú imprès de tot el que hem menjat. Sortim súper contents i agraïts del regal.

Tornem amb grab a l’hotel, escrivim blog i a dormir.