Diumenge 3 d’agost. Hoi An - Ho Chi Minh

Avui ja marxem de Hoi An, o sigui que després de dutxar-nos ja preparem les maletes. El trànsfer ens recollirà a les 12.30 i hem pactat amb l’hotel que ens deixi fer el check out a les 12.15. O sigui que encara tindrem temps de fer alguna coseta. Sortim caminant de l’hotel i anem a veure l’hotel que havíem reservat en primer lloc. Quan vam decidir no anar a Sapa, vam moure les dates dels hotels i el que teníem reservat no tenia disponibilitat i vam agafar el que hem estat. El primer ha resultat ser un hotel molt maco en ple centre de la ciutat antiga, amb uns bons jardins,… però no ens queixem gens del que hem estat. 

Bé, un cop fet el xafarder seguim caminant en direcció a la pagoda de Chuc Thanh, considerada el bressol d’una de les escoles budistes del Vietnam. Entre mig encara entrem a un altre temple que veiem molt bonic, no tenim ticket (es compren al centre històric) però ens deixen que fem un donatiu i podem entrar. Posem encens a una imatge de Buda i li agraïm que tot el viatge estigui anant tan bé. 

Finalment arribem a la pagoda Chuc Thanh, és un complex força gran que inclou un cementiri, l’anem a veure. Hi ha algunes tombes interessants, però en general està bastant deixat amb moltes herbes que fan els caminets pràcticament intransitables. La pagoda està voltada de jardins, amb uns ponts molt bonics i fotogènics. Fem tota la visita i quan ja la donem per acabada se’ns acosta un senyor i ens diu que el seguim. I com si fossim en Quim Masferrer del Foraster, el seguim cap a una mena de capelleta bastant cutre on hi ha sis o set budes petits. El senyor agafa unes quantes barretes d’encens i ens en dona una a cada un i ell també se’n queda una. Comença a fer unes pregaries, que nosaltres seguim amb tot el respecte, i quan acaba ens diu que li fem una ofrena als Budes, que nosaltres fem obedientment. I, apa, segur que ja estem encara més protegits. 

Sortim de la pagoda i decidim agafar un grab a l’hotel. Arribem i encara tenim temps de fer-nos un banyet a la piscina.  Pugem a l’habitació a tancar maletes i baixem a fer el check out. Poc després ja arriba el trànsfer. Triguem una hora llarga fins l’aeroport, anem al mostrador de priority on ens donen les targetes d’embarcament però ens diuen que no tenim “priority”, discutim una estona explicant que amb la mateixa tarifa a Hanoi ens van donar accés a la sala VIP, després de molt insistir ens diuen que el que nosaltres havíem pagat era una maleta facturada per cap i prou. Arribem a la conclusió que a Hanoi ens van passar a priority per la cara… Per sort avui el vol no porta pràcticament gens de retard. A l’aeroport mengem una mica i de seguida ens passa l’estona. 

Quan arribem a Saigon (o Ho Chi Minh com es diu ara) està plovent però no és res en compració amb el que vam viure a Hanoi. Ens espera un trànsfer que ens porta a l’hotel, aquí també ens deixa en un carrer i ens diu que hem de tirar per un corraló petit i que ja trobarem l’hotel. Segueix plovent i ja és fosc, anem tirant pel corraló, un senyor ens diu que tirem, tirem que ja arribarem a l’hotel… veiem el que ens sembla el cartell de l’hotel i entrem, és com una casa particular, al·lucinem una mica però… una noia ens explica com pot, pràcticament no parla anglès i nosaltres encara no hem après vietnamita, que allà no és l’hotel, que hem de girar per un corraló encara més petit i que ja ho trobarem. I així és, l’hotel és més que cutre, per sort l’habitació és àmplia i està neta. Bé,  potser demà ho veiem amb uns altres ulls… 

Sortim a donar una volta, ja no plou. No tenim gaire gana i decidim tornar a l’hotel, menjar una mica de pernil i escriure el blog, demà serà un altre dia i tenim moltes coses per fer a Saigon.