Dissabte 2 d’agost de 2025 - Hoi An

Avui esmorzem fort. Vol dir el de sempres més la truita de formatge. Tot fa pensar que avui tampoc dinarem. A les 9.30 ens recull el xofer que ens ha de portar cap el pont daurat. Tenim un trajecte d’una hora i mitja. Arribem a un gran parking i el Thai ens diu que hem d’agafar un autobús que ens portarà fins al telefèric. Res un trosset de tres o quatre minuts. Arribem el que és la terminal del telefèric, i veiem que allò són unes instal·lacions fantàstiques. Bars, botigues, restaurants, etc. Ens anem fent a la idea de que som a un parc temàtic, amb molta gent. Pujant veiem que per la muntanya podem comptar 6 o 7 telefèrics més. El paissatge és espectacular. Molt verd i molt boscós.

Arribem a dalt i de seguida veiem el pont daurat. El Jordi se “l’imatxinava” més gran. De totes maneres és espectacular. I la quantitat de gent també. Allà confirmem que som a un parc temàtic. Agafem un funicular i un altre telefèric i arribem al que en diuen el poble francès. Castells que recorden Carcasona, avingudes que recorden París, etc. Però ja en tenim prou. Ens agobia la gent, i no estem per parcs temàtics. Agafem un parell de telefèrics, l’autobus i al parking on en Thai ja ens espera, una mica sorprés per que hem anat molt de pressa. Normalment la gent s’hi està un mínim de 4 hores, i nosaltres amb una n’hem tingut prou. En el trajecte de baixada encara hem tingut temps de beure un coco.

Hem arribat a l’hotel cap a les tres de la tarda. Ens posem els banyadors, agafem un Grab i cap a la platja d’An Bang, que està a uns 4 kilòmetres. Està considerada una de les millors platges del mon. Es una platja gran, amb sorra blanca i, de seguida ja som a l’aigua, molt transparent. Fem un dels nostres típics banys: 10 o 12 minuts i a prendre l’ombra sota una umbrela, que al sol no s’hi pot estar. 10 minuts més i cap a un xiringuito que hem vist que tenien cervesa de barril, molt poc freqüent aquí.

Tornem a l’hotel i ara un bany a la piscina per treure’ns la sal. Ens canviem i anem caminant fins al centre històric. Encarreguem un transport per demà fins a l’aeroport de Danang, que està a uns 30 kilòmetres i ens costa 250.000 dongs (aprox 8,5€). Anem a sopar, menjar vietnamita. En Jordi ja comença a estar-ne una mica fart.

Després de sopar comprem tiquet per una barqueta, comprem dos fanalets, i embarquem (en Jordi molt patós). La barqueta és llarga i estreta i es belluga molt. Però amb l’ajuda del barquer aconseguim seure-hi. Fem  una volteta d’uns 20 minuts. A meitat de camí el barquer ens encen els fanalets i els tirem al riu. Diuen que això porta bona sort. Nosaltres pensem que no ens en fa falta.

Tornem caminant fins a l’hotel. I com que ens hem tornat a acalorar, fem l’últim bany a la piscina. La Marta pren una pinya colada i en Jordi un mojito. Demà el xofer ens vindrà a buscar a dos quarts d’una, o sigui que encara tindrem temps de fer alguna coseta abans de despedir-nos de Hoy An.