Diumenge 27 de juliol - Hanoi

Avui ens llevem una mica més, tard, però no massa! Dutxes i esmorzars, són quasi bé les 9 quan ens posem en marxa. El primer que fem és anar a comprar entrades per les titelles d’aigua. Un espectacle mot típic. Ja havíem vist el lloc el primer dia quan buscàvem un caixer. De totes maneres, ho confirmem primer amb el Brian, ja que la Marta es pensava que ho feien dins del llac. En Brian ens confirma que ho fan a l’interior en una mena de teatre que té una mena de bassa. Avui, diumenge, només fan un espectacle a les 17.15, o sigui que no hem de pensar a quina hora ho volem.

Aquí cridem un Grab per anar al Mausoleu de Ho Chi Min. Per entrar hem de passar control de seguretat i a la Marta no la deixen entrar perquè va en pantalons curts. Justament avui que havíem deixat els pareos a l’hotel. Però a l’entrada hi ha una moto que ven faldilles i pantalons, que ens salven de torna a l’Hotel. El mausoleu ens recorda una mica la Xina: una explanada infinita, tancada al transit i primer ens trobem el Mausoleu, amb proclames escrites que diuen, més o menys:”cho chi chu cha” que traduit vol dir “Visca la República Socialista del Vietnam” i un altre que, més o menys diu: “cho cha chi chu”, és a dir: “El president Ho Chi Min viu per sempre en la nostra causa”. Les dictadures comunistes no canvien!

Dins del mateix recinte hi ha el palau presidencial. Paguem 80.000 dongs per entrar (2,70€) i agafem una audioguia en castellà 100.000 dongs (3,30€). La veu de l’audioguia és una bleda soleiada molt aburrida. Veiem el palau presidencial (per fora), però com que era massa gran i luxós pel Ho chi min, se’n va construir un de més petit sobre pivots. Segur que ho va fer per si plovia com va ploure ahir que no li entrés aigua.  Tot envoltat per uns jardins espectaculars amb un gran llac al mig.

Encara dins del recinte del mausoleu, anem a veure la pagoda del pilar únic. Una construcció, com el seu nom indica, sobre un pilar. Molt mona. Fem les fotos corresponents i comprem una ampolla d’agua (la segona del dia).

Caminem uns 15 minuts fins a la Ciutadella Imperial. És una ciutadella que es va construir el segle XI i va ser cort imperial durant segles. Durant la segona guerra mundial es va utilitzar com a presó per les tropes d’ocupació japonesa que van empresonar soldats colonials francesos. Hi ha varios edificis. Alguns els estan reconstruint

Ja és la una de la tarda i hem d’anar a dinar. Agafem un Grab i anem a un els restaurants d’una llista de recomanacions que ens van donar ahir al Gia. Quan hi arribem, tenim el dubte de si quedar-nos. És realment un restaurant de carrer, amb tamburets i taules baixos. Però fem el cor fort i decidim quedar-nos. En Jordi li costa seure “allà baix”, però ho aconsegueix. Només ens pregunten que volem veure. Triem dues cerveses Hanoi. I ens porten un plat de fideus d’arròs, un plat amb “rotllets” amb una mena de botifarra, un plat amb amanida i un bol amb sopa en el que hi ha cansalada, mandonguilles i una mena de cogombre tallat finet. Ens indiquen que ho anem passant tot per la sopa. El resultat no és tan dolent com ens temiem i acabem reconeixent que hem menjat força bé, sobretot per 200.000 dong. (6,60€)

Tornem a l’hotel a fer migdiada. Tenim la roba empapada de suar.

Despés de la migdiada anem a veure el mercat Hang Da. Segons internet està obert fins a les 6 de la tarda, fins i tot els diumenges. Hi arribem abans de les 5 i està tot tancat, i amb pinta de que no havíen obert. Havíem vist que allà a la vora hi havia un dels restaurants del que recomanàven a la llista de Gia. Ens hi acostem i, això és una altra cosa. Hi anirem a sopar!

Agafem un Grab i anem fins a la Opera. Un edifici important que, com ens imaginàvem, estava tancat. Però aconseguim fer alguna foto des del vestíbul.

D’allà anem caminant pel carrer de les botigues de les grans marques fins al llac. Veiem un grupet de noies ballant i algú les grabava. Suposem que per algun youtuber.

I arribem al teatre de les marionetes. Abans la Marta se n’ha adonat que volíem anar al Thang Long Theatre i hem  agafat entrades al Lotus Theatre. No sabíem que n’hi havia dos. Disgust!! Però li preguntem a la Chati (ChatGpt) quines son les diferències i en resum arribem a la conclusió que l’altre és més per turistes. Ens animem, tot i que dins el teatre tots som guiris ;-). L’espectacle és d’aquelles coses curioses que s’han de veure, difícils d’explicar.

Sortim del teatre i el cel ens sembla amenaçador. Decidim anar cap a l’hotel i fer la mateixa història del primer dia: agafar dues cerveses de la botigueta del davant i anar al menjador dels esmorzars a escriure el blog. Quan passem davant de la catedral, sentim que hi fan missa i que a fora hi ha gent asseguda en tamborets petits seguint la missa. Sembla que no hi caben a dins i segueixen des de fora.

Després anem a sopar al restaurant que hem vist abans. A part de tenir bona pinta veiem que també està recomanat a la guia Michelin. Demanem el que ens sembla que és un menú. A la taula hi ha un fogonet i ens porten una paella amb trossos de peix. També ens porten un plat de fideus d’arròs, un bol amb ceba tendra, cilantre, un caldet de peix, cacahuets i un gran bol amb fonoll i alguna cosa que semblen alls tendres. Ens ensenyen a preparar-ho. Posa fonoll i alls tendres dintre la paella, un cop s’ha cuit la verdura posa en un bol un tros de peix, una “cullerada” (agafada amb palillos) de fonoll i alls tendres, hi afegeix fideus, ceba tendra, caldet de peix i cacahuets. Tot remenat i au a menjar! No està malament. Quan ja estem acabant aquests ingredients ens porten 4 rotllets primavera, que són de peix, i un caldet. El Jordi se’ls menja amb els dits i la Marta comença amb palillos, però després d’un ensurt que està a punt d’enviar el rotllet a la taula del costat, continua amb els dits. Tota això, acompanyat d’una cerveseta 445.000 dongs (quasi 15€).

Tornem a l’hotel i, ara sí, acabem el blog, preparem les maletes que demà anem a Ha Long, i a dormir!

(Avui no funcionen les fotos. Doncs sense fotos!)