24/25 de juliol Sant Quirze - Hanoi

El “dia d’avui” va començar ahir a tres quarts de cinc de la matinada quan va sonar el despertador. El dia abans ja havíem fet les maletes i només quedaven els últims detalls. A les 6 en punt teníem un Cabify a la porta, amb la conductora Leidi, que ens va portar a l’aeroport.

El vol Barcelona Doha (sis hores i un quart) Va ser tranquil, exceptuant una mica de turbulències a la sortida. Aterràvem a Doha  cap a un o dos quarts de cinc (una hora més). Tot i que hi hem fet escala una colla de vegades, l’aeroport de Doha ens semblava com si no hi haguéssim estat mai. Hi havia una zona com un bosc tropical. Amb molta vegetació i racons per descansar. Després vam lligar caps que era una zona força nova i que encara no hi havíem estat mai. Espectacular. No vam parar, però, fins a trobar el ninot gegant de l’os groc, tot un símbol de l’aeroport de Doha. Vam recórrer l’aeroport, fent temps pel segon vol que sortia a les 20.00.

El vol Doha Hanoi (7 hores i un quart), encara va ser més tranquil. Ens van donar un aperitiu (nosaltres cava) i després sopar (nosaltres més cava). Tot plegat bastant dolent (també ho havia sigut el primer vol). Amb l’ajuda de la pastilleta aconseguim fer un bon cop de cap fins arribar a Hanoi a les 7 del matí. El control de passaports ha sigut molt més ràpid del que esperàvem i abans de tres quarts de vuit ja havíem recollit l’equipatge i tot. En principi ens ha de recollir un “taxi” que ens ha de portar a l’hotel. Abans intentem treure diners (dongs) de tres caixers automàtics, sense èxit. Sort que el taxi ja està pagat. Ara només falta trobar-lo…

A dins la terminal hi ha poca gent amb cartells, i no n’hi ha cap que posi “Jordi Castell”. El “sussodich” surt fora de la terminal i allà ja n’hi ha molts amb rètols amb noms. El Jordi els va recorrent tots i al final en trova un amb un rètol amb 4 noms i un d’ells era…. Jordi Castell!.

El taxi ens porta fins l’hotel. Bé, no exactament. Ens deixa en un carrer i ens indica que, caminant, hem d’agafar el corraló de l’esquerra i girar pel primer a l’esquerra. I… Tatxan!! L’Esplendid grand Hotel and Spa és allà. Bé, aquest és el nom, perquè no és ni esplèndit, ni gran i… hotelet si que ho és.

Com que son només tres quarts de nou, l’habitació no està encara disponible. Amb l’ajuda del Brian (recepcionista que es fa entendre en anglès) anem a un caixer i aconseguim treure 2.000.000 dongs (uns 65€). I utilitzem per primera vegada l’App “Grab” (una mena d’Uber del sudest asiàtic) que en Jordi ja s’havia baixat, i anem fins el temple de la Literatura. Ens costa uns 33.000 dongs (un euro amb cèntims) un trajecte d’uns 10 minuts. Hem agafat el vehicle més barat (justejava molt!).

Fem la visita corresponent al temple, l’entada costa 70.000 VND i no 30.000 com havia trobat la Marta, i després decidim agafar un altre “grab” fins a la pagoda de la columna única. Aquest ja és un cotxe una mica millor. Però ens trobem que avui és divendres i els dilluns i divendres està tancada. Després d’uns moments de dubtes prenem consciència que estem una mica destroyeds i decidim agafar un altre grab fins a l’hotel.

L’habitació encara no està apunt, i amb l’ajuda del Brian anem a dinar. Ens recomana un lloc que fan la típica vedella amb “noodles”. Hi anem. És un lloc molt cutre però té una mica de cua de gent, i veiem que té nominacions a la guia Michelin. Ràpidament ens coloquen en una taula compartida. Demanem el que ens sembla i ens porten dos bols amb sopa, fideus i trossos de carn. La veritat és que no ens entussiasma, però ja hem dinat. I ens costa menys de 5€! No ens queixem!!

Tornem a l’hotel, i ara sí que ja ens donen l’habtació. Cutre com ja esperàvem, però ens sembla una suite del Ritz per fer una migdiada d’un parell d’horetes que ens restaura una mica. Després de dormir baixem a recepció, i encarreguem al Brian una excursió per demà per veure els camps d’encens de Quang Phu Cau. Després anem a fer una volta pel llac, entrem al temple de Ngoc Son, i comença a ploure una mica.

Tornem a l’hotel i els preguntem si podem seure al menjador d’esmorzars. Ens diuen que sí i entrem a una microbotiga del davant, comprem dues cerveses (aprox 1,30€) i al menjador ens posem a escriure el blog.

Encra volem anar a veure el carrer del tren. Abans d’acabar el blog, sortim, agafem un grab i hi anem. D’entrada ja ens impressiona. Un carrer estret, amb terrasses de bars a cada costat i al mig la via del tren. Ja és fosc i hi ha molt d’ambient. En teoria falta mitja hora per que passi el tren. Seiem a una terrassa, demanem una mica de fritanga i un parell de cerveses. Es nota que som a un lloc altament turístic. Tot plegat ens costa gairebé 16€!.

10 minuts abans de l’arribada del tren, toquen un timbre i enretiren les taules més properes a la via. Amb 20 minuts de retard (gestionat per rodalies) arriba el tren. És impressionant i emocionant (la Marta fa les seves llagrimetes). Hem posat un parell de xapes de la cervesa a la via, i les ha deixat ben planes. La veritat és que l’experiència ens ha encantat.

Tornem amb un grab a l’hotel, acabem el blog i a dormir. Ja són més de dos quarts de nou del vespre, molt d’hora però ho necessitem!